dimarts, 19 de febrer del 2008

FIDEL NO HI TORNARÀ

Primera notícia del dia: Fidel Castro no es tornarà a presentar com a president cubà.

Em provoca molta pena. És l'única esperança de socialisme i s'està desmoronant. El capitalisme ha guanyat la batalla iniciada fa més de cent anys amb els inicis de movilització obrera. Totes les notícies presenten grans alegries, ja que la democràcia aviat governarà Cuba i Cuba serà un país més al món globalitzat. És una gran alegria. Aviat hi hauran eleccions lliures com als països civilitzats. Bé, això és el què espera tot el món.
Jo no. Sóc conscient que no hi he viscut, que no hi he anat, que no sé la realitat que viuen els cubans. Sé que idealitzo el comunisme cubà. Sempre ho he fet. Potser perquè no he conegut grans massacres del seu règim ni hi ha hagut una clara oposició pública. Potser pel Che, per la defensa dels ideals d'esquerres, de la igualtat entre tots els homes. Perquè representa l'única oposició real al capitalisme salvatge que ens governa. POtser per això crec que no ha de ser tant dur, que els que es queixen és "per vici", perquè no es conformen amb el que tothom té garantit pel govern. Però alhora sóc conscient de les mancances que comporta un règim autoritari, de la falta de llibertat per a descobrir tot el món, de la llibertat per fer el què vulguis i amb qui vulguis.
Cuba, actualment, és un país que em provoca contradicció. El meu ideal d'un món lliure, on tothom sigui igual i tingui els mateixos drets i privilegis, on entre tots ajudem a tots. Contra l'ideal de la llibertat, contra la repulsa a l'obligació, a la repressió. Suposo que a Cuba conflueixen les dues cares de l'ésser humà, la dualitat que ens governa. Hi ha una ajuda igualitària, però també insatisfacció amb el què hi ha.
som tots així: bons i dolents (tot i que no sé el què és el bo i què el dolent, són termes tant subjectius i tant imposats....). Bo és seguir les normes, bo és la llum, bo és el blanc, bo és l'eteri, bo és déu, ... Però què coi! Què vol dir BO???? Déu? Què és déu, és bo? per què? perquè ens ho han dit?? I qui l'ha vist a Déu?? També hem de creure que existeix?, que es pot tocar??? Que coi! Bo i dolent!! no hi ha re bo o dolent! Tot depèn dels ulls de qui ho mira! Tot i tothom és bo i dolent alhora, i l'adjudicació d'un o altre adjectiu depèn d'algú que també és dual, que és qui opina.




continuaré...

2 comentaris:

Mariona ha dit...

uix.... no, no continuaré!


acabo de veure-ho publicat.... potser és un toston!

DOLORS AYXENDRI ha dit...

Estic d'acord amb tu referent a Cuba. No crec que sigui tan dolent com ens ho volen fer veure. Tothom té cobertes les primeres necessitats(escola, universitats, menjar, etc.)i no hi consumisme.El bo i el dolent estan lligats a un, i tot depent de com aquest un veigi les coses, les persones, etc en un moment concret, Tot depent de les circunstàncies com deia Ortega i Gasset.
un petonet