I, mira, les darreres notícies m'han fet agafar el teclat (anava a escriure la ploma, molt més poètic, però gens real) i començar a acariciar-ne les lletres, una rere l'altra, per plasmar el què penso. Noto que necessito escriure quan m'indigno. I els fets d'avui han fet vessar el got.
Fa dies, mesos i anys, podria dir, que tinc la mosca pujada al nas. La política. El que sempre has pensat que serveix per a servir als ciutadans, al poble, fa massa temps que ha deixat de fer-ho. Serveix als diners. I als interessos dels propis polítics. Trist, però real.
I les declaracions d'intencions d'avui del president govern socialista espanyol són una mostra que la política no serveix per a res. Bé, per a res si el què vols és afavorir al poble.
Abandonat. Aquest és l'adjectiu que pertoca al poble. Fa anys, masses, que els polítics no es preocupen per ell. Només miren pels seus propis interessos i pels interessos dels qui tenen els diners. I també fa masses anys que el poble es té abandonat. No té consciència d'existir, no reclama els seus drets, no importa que retallin drets i llibertats i llocs de treball mentre no ens ho retallin a nosaltres -com a individus- directament. I, tot i així, pensem que el pare Estat solucionarà els problemes que tinguem. No ens tenim en compte, ens infravalorem. I d'aquesta manera no reaccionem als atacs que rebem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada