Avui arriben els Reis d'Orient. Els nens estan il·lusionats, els grans els enredem perquè tinguin il·lusió. Per què cal enredar? No es pot tenir il·lusió sense mentides? Pel que sembla, no. Si no, no hi hauria tota una història muntada al voltant d'uns personatges fantàstics que venen d'Orient i porten regals a tots els nens i nenes del món (cal ser políticament correcta...).
No en tinc ganes. No tinc ganes de participar d'aquestes mentides, d'aquestes falses il·lusions. La vida no és el que ens vènen de petits i com abans ho sàpiguen, abans podran reaccionar i canviar-la. Nosaltres ho aprenem de grans, a base d'òsties i de desilusions. Per què fer que pateixin noves generacions?
Sempre la il·lusió és mentida?
1 comentari:
Deixa que al menys de petits i un cop a l'any sentin la il·lusió, il·lusió que a vegades també es converteix amb desil·lusió, no et porten el que vols i aquí comences a aprendre que no tot és possible, descobreixes més tard que tot és mentida i aixì també aprens, o no, a soportar mentides.
Com diu l'avi, el mon és un teatre.
Publica un comentari a l'entrada