hivern

Torna el fred. I el vent. Després d'uns dies de calma assolellada, tornen els núvols. Però, per primera vegada, i sense que serveixi de precedent, no estic com el temps. Tampoc estic radiant com un dia assolellat d'hivern, però és un bon inici.
A ple hivern, com els ametllers, començo a néixer i créixer. Estic exposada a gelades, a morir entre tant de fred. Però vull florir. I la voluntat és el més important per viure. I viure bé. Ahir em van fer veure que m'he anat consumint en els últims anys, com una planta sense regar, havia anat perdent l'energia que sempre he tingut. I estic aprenent que no me l'he de deixar prendre, que he d'anar-me regenerant jo mateixa, sense esperar que em vingui donada de fora. Com l'ametller que, tot i el mal temps que envolta la seva renaixença, treu la força de dins per florir i donar fruits. No espera que l'ambient sigui bo, que hi hagi molta aigua, que el vent no bufi o que les gelades no arribin. Ell, contra totes les inclemències del temps, tira endavant i floreix. Això faré. Floriré com els ametllers en ple mes de febrer, envoltada de fred, pluja i vent.