eleccions al Parlament

Diumenge 25 de novembre del 2012, a les 21,26. Portem dies que tothom està nerviós. Diuen que seran les eleccions que canviaran el rumb de la història del país, el nostre, Catalunya. Fa cosa d'un mes i mig, el "sr." Mas, actual president en funcions de la Generalitat de Catalunya, es va "il·luminar" i va proclamar a tort i a dret que Catalunya havia de ser independent sí o sí, que era la voluntat del poble (val a dir que més d'un milió de persones van sortir a Bcn per la diada reclamant la independència). Jo em pregunto: d'on ve la voluntat d'aquest poble? Perquè jo, des dels 12 anys aproximadament, sóc independentista i crec que el meu país, Catalunya, ha de tenir un estat propi. Per què ara, en plena crisi econòmica mundial, tothom vol la independència? Fa cosa d'un any, érem quatre arreplegats. Jo només recordo sentir, darrerament, parlar del "pacte fiscal", dels diners que deu Espanya segons el pacte fiscal i que el "sr." Mas ha demanat un rescat al país del qual vol ser independent. I des que ha sortit el tema dels diners, hi ha hagut una voràgine informativa a favor de la independència catalana com mai havia vist. En fi, i ara som un poble que vol la independència -almenys, molta més gent que fa uns mesos. Però bé, jo només volia comentar que per primera vegada des d'abans de la guerra, el poble s'ha unit. S'ha creat un "partit", les CUP (Candidatures d'Unitat Popular), format per persones normals i corrents, treballadores, que han decidit posar el seu granet de sorra per a què el seu poble funcioni una mica millor. I, tot i ser unes eleccions anticipades i que les CUP no tenien clar, en un primer moment, si es presentarien o no -calia fer una assemblea-, a dos quarts i sis de deu i amb el 41% escrutat, tenen 3 diputats! O sigui, que és perfectament possible que les persones normals i corrents entrin al parlament de la generalitat. Sé que no és res, 3 diputats, però podran estar a allà, podran dir la seva, fer que la veu del poble aparegui al Parlament. Estic segura que no servirà de res, com la Mònica Oltra a València. Però servirà, com a mínim, d'una cosa: deixar constància als papers oficials -si no els tergiversen- que no s'estan fent bé les coses, que hi ha massa corrupció, que les persones són persones abans que res i que se les ha de defensar per damunt de tot. En fi. Que, dins d'questa merda de sistema, potser hi ha una mica de llum. Ara, ja vorem com evoluciona tot plegat...