La història segrestada

"Els historiadors han de 'rescatar' la gent ordinària del passat". És la tasca que sempre he cregut que ha de tenir una historiadora. Saber destriar la realitat de la tergiversació en els documents escrits. Per això l'arqueologia. Perquè és objecte, perquè és objectiva, perquè ens ensenya totes les realitats del món. És sincera. Som nosaltres, les arqueòlogues, qui tenim la subjectivitat, qui la transmet el més objectiva possible. És gràcies a ella que podem "rescatar" a les persones del passat, donar-li's una vida nova, amb la importància que tenien, cadascuna pel seu món i pel món global. Per això crec necessària una arqueologia contemporània, on s'estudiïn les fàbriques i es doni la importància que tenien a qui hi treballava i qui li donava vida: els obrers i obreres, adults i infants. Els amos són importants, sí, però no són l'únic que hi ha. Les treballadores són el nostre passat. El passat dels actuals obrers i obreres, tant de qui sap que ho és com de qui no (aquelles que treballen per altres i es creuen que són l'amo -curiós, amo és masculí sempre en aquestes circumstàncies. si diem 'ama' ho relaciono amb casa, amb amor-). 

 I les historiadores cada vegada són més treballadores i cada vegada són menys historiadores. Perdem la importància que tenim, que té la nostra vida, la nostra feina, la nostra passió. I, el més important i el més trist: perdem la possibilitat de canviar la història. 

 El coneixement ens fa lliures, diuen. És cert. Però masses vegades ho oblidem. Hem d'ensenyar, de mostrar al món el món, el real, el complet. Mostrar com, mentre Marat moria pintat per David, els sans-cullottes també morien al carrer assassinats per una revolució que volien seva i no van deixar que ho fos.

Mostrar com la història més real (perquè en som més, no pas perquè sigui més o menys) la fem nosaltres, la majoria, els treballadors. Que la història que ens ensenyen és la seva, la dels amos. Que també ens afecta, però que ens anul·la perquè ens fa creure que no hi podem fer res, que és un món aliè.

"Els historiadors han de rescatar la gent ordinària del passat". Gran frase. Ben certa. Cada vegada més real.

Noves coneixences m'aporten noves visions, m'amplien la realitat. I com a mi, a molta altra gent els hi falta aquesta història nostra, de les treballadores, de les possibilitats, de l'empenta, de la lluita (que és ben real, encara que ens entossudim a negar-ho). Per això és necessari aquest "rescat". Perquè, com deia en Raimon, "qui perd els orígens, per la identitat".