Avui fa 41 anys que van matar a Puig Antich. No ho van fer uns eixarabrats ni perquè sí. Ho van fer uns assassins que tenien (i tenen) el poder i amb una finalitat ben clara: que no fos exemple de res.
Però no era del què volia parlar, tot i que també. Perquè tot està relacionat. Llegint l'article del Jordi Martí, que en recupera un que va escriure fa 16 anys, m'he enrecordat del que vaig sentir divendres en llegir, per primera vegada, un Papus del 78: NO HA CANVIAT RES. Ho vam comentar amb els companys. Les vinyetes i els textos eren perfectament aprofitables per l'actualitat, gairebé 40 anys després: els “grans” (per mida i per res més) venent-se a la patronal, el consumisme massacrant-nos (i això que estava a les baceroles!), la hipocresia social com a funcionament establert i acceptat,... I un petit detall que ens va cridar l'atenció: en un dels textos es recordava que ja feia 40 anys que durava. És a dir: nosaltres vèiem com fa uns 40 anys es criticava la societat tal i com la podem estar criticant avui en dia -i vam pensar: uf! I no ha canviat res en 40 anys!- i ells trobaven que la situació era la mateixa que 40 anys abans (és a dir, durant la Guerra).
Reflexionant-ho una mica, això ens indica que fa 80 anys que les coses no han canviat: que ens governen lladres (per no dir assassins), que l'oligarquia, l'aristocràcia, continua controlant la nostra vida, que els sindicats continuen venent-se, que l'individualisme se'ns menja -tot i algunes illes cooperativistes- i que la hipocresia és el què triomfa. Fa gairebé 100 anys que estem igual. Han canviat moltes coses, han mort moltes persones, però en el fons res no ha canviat. Canviar-ho tot per a no canviar res, com es deia a Il Gattopardo.
Però ens creiem que sí. Creiem que estem en una societat nova, democràtica, neta i polida. Que la misèria, el llatrocini i l'assassinat polític ja no es dóna. Què il·luses! Hi ha assassinats polítics -totes les persones mortes per falta d'assistència mèdica, per suicidi degut a la seva situació econòmica, de gana- però no els volem veure. També hi ha preses polítiques, per molt que també ens sembli que no, que això és cosa de dictadures i nosaltres estem en una democràcia -l'operació pandora és exclusivament un acte polític, mantenir Otegui a la presó és un acte polític, per recordar el més "sonat". Hi ha lladres, els veiem diàriament i ja s'han convertit en una normalitat i, per tant, ja no escandalitzen. La justícia... aix! la pobra Justícia...! Desapareguda, si mai ha existit en aquest estat. I això fa 80 anys que dura, per no dir 100 o 150 o 200... en algun moment ha canviat? O ens han “venut motos” per a que no lluitéssim pel canvi real?
Reflexionant-ho una mica, això ens indica que fa 80 anys que les coses no han canviat: que ens governen lladres (per no dir assassins), que l'oligarquia, l'aristocràcia, continua controlant la nostra vida, que els sindicats continuen venent-se, que l'individualisme se'ns menja -tot i algunes illes cooperativistes- i que la hipocresia és el què triomfa. Fa gairebé 100 anys que estem igual. Han canviat moltes coses, han mort moltes persones, però en el fons res no ha canviat. Canviar-ho tot per a no canviar res, com es deia a Il Gattopardo.
Però ens creiem que sí. Creiem que estem en una societat nova, democràtica, neta i polida. Que la misèria, el llatrocini i l'assassinat polític ja no es dóna. Què il·luses! Hi ha assassinats polítics -totes les persones mortes per falta d'assistència mèdica, per suicidi degut a la seva situació econòmica, de gana- però no els volem veure. També hi ha preses polítiques, per molt que també ens sembli que no, que això és cosa de dictadures i nosaltres estem en una democràcia -l'operació pandora és exclusivament un acte polític, mantenir Otegui a la presó és un acte polític, per recordar el més "sonat". Hi ha lladres, els veiem diàriament i ja s'han convertit en una normalitat i, per tant, ja no escandalitzen. La justícia... aix! la pobra Justícia...! Desapareguda, si mai ha existit en aquest estat. I això fa 80 anys que dura, per no dir 100 o 150 o 200... en algun moment ha canviat? O ens han “venut motos” per a que no lluitéssim pel canvi real?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada