... i crear el marc de l'aire
quin munt de llibertat. Infinita podríem dir. I fa por. Fa vertigen tanta llibertat, tantes possibilitats que tenen les coses, tantes possibilitats qeu podem donar a les coses.
Estem acostumats a un marc més estret, on les normes socials ens encorseten, tot i creure'ns lliures. No ho som. Som esclaus del nostre pensament, perquè no és lliure. Té una càrrega social, cultural enorme. I no en som conscients. moltes des nosaltres pensem que som lliures, perquè pensem moltes coses que no estan permeses per la societat. Però estan relacionades amb la societat! no pensem coses noves, completament lliures. Tenim un lastre, el passat comú, que ens condiciona, que deixem que ens condicioni. I també el passat particular, les ensenyances rebudes per família, amics, coneguts i perfectes desconeguts. Tothom i totdon intervé en el nostre pensament. No en som conscients. i quan aconseguim ser-ho, quan aconseguim prendre consciència de la condició que tenim al nostre pensament, llavors podrem ser lliures de pensament. Podrem viure en un marc més enllà de l'aire, més enllà de tot. Podrem discernir el què ens és donat del que no, podrem comprendre d'on venim i acceptar -o no- el condicionant. Llavors serem lliures, tant si continuem dins del marc com si decidim sortir-ne i ser més lliures. Molt probablement, escollirem veure què hi ha més enllà.
Curiós com al llarg de tot el dia m'han aparegut coses que m'han portat a aquest raonament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada